Un dia d’agost pujant a Viladrau, de sobte la llum del cel va començar a canviar. Estava dins el cotxe i m’estava perdent una espectacular posta de sol. Bé, de fet el que m’estava perdent eren les tonalitats vermelles d’un sol que anava desapareixent i que es deixava seduïr pels núvols.
Em vaig afanyar per arribar a casa, i quan hi vaig ser, sense gairebé ni saludar, vaig agafar la càmara del Joan i vaig començar a disparar. Llàstima no haver disparat en RAW i sobretot, no haver arribat 5 minuts abans. Els instants de llum són fugaços.
Però vaja, crec que a la foto s’aprecia el que va ser aquell moment, fixeu-vos en el núvol de més amunt, semblava que anés a descarregar de valent.
De fet aquell espectacle de colors crec que no l’havia vist mai a Viladrau, i no serà per no haver-hi passat hores. Crec que a base d’anar-te empapant de fotografia, la visió amb què observes el teu entorn canvia. El subconscient s’educa i fa que et fixis amb colors i formes que abans no veies.
Espero estar a punt el proper cop que el cel de Viladrau m’ofereixi aquest espectacle!
